Jacques Derrida
Va néixer el 15 de juliol de 1930 a El Biar a Argelia
i va morir el 8 d’octubre de 2004 a Paris. Va ser un dels filòsofs i pensadors
contemporanis més importants. El seu treball és reconegut per la deconstrucció
tot i que no tot el seu treball es va limitar a aquest pensament.
El 1952 va ingressar a l’Escola Normal Superior a
Paris per estudiar filosofia. Entre el 1960 i el 1964 va ser professor de l’universitat
Sorbona de París. Entre 1965 i 1984 va ser professor a l’escola superior.
La seva primera obra, titulada L’origen de la
geometria d’Edmund Husserl, va ser publicada el 1962 i era un pròleg a la
traducció d’alguns texts de Husserl. El 1967 va publicar tres llibres que van
introduir la deconstrucció en la lectura dels texts. La deconstrucció qüestiona
la idea de que un text tingui un únic significat inalterable.
A partir del 1970 vivia entre París i Estats Units, on
impartia classes a Yale i a la universitat de Califòrnia.
Derrida va fer reflexions crítiques sobre l’ensenyança
i la institució de la filosofia, i el 1983 va crear el Col·legi Internacional
de Filosofia, que va presidir fins al 1985.
Vocabulari:
· Neografisme: Innovació
en l'ortografia d’una paraula sense que afecti la seva pronunciació.
· Intricación: Confondre
els pensaments o els conceptes.
· Tácito: Que no s’entén,
perceb, escolta o diu formalment sinó que es suposa o infereix.
· Taxonomia: Part de la
biologia que classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria
sense especificar les causes de la classificació.
· Topos noetos: Representa
l'intel·ligible, espiritual, el que no canvia, l'idèntic a si mateix, el que
realment és.
· Semiológia: Ciència
que estudia la vida dels signes en el si de la vida social.
· Óntico: Qui té ser
o existeix.
Preguntes:
1)
Perquè el concepte de différance problematitza el concepte de ser com a
identitat?
La paraula
différance no capta la presencia d’allò al que fa referència (148) i per això dona
problemes al concepte de ser com a identitat. El sistema de cada llenguatge on
tots el conceptes es connecten entre si, és el que determina el significat de
cada paraula (189).
2)
Perquè el concepte de différance problematitza el concepte de ser com a
presència?
Les paraules
intenten representar un referent o aquella cosa de la qual es parla (128). A
les hores, s’utilitzen els signes quan es vol parlar d’alguna cosa que no està
present i que no es pot assenyalar (131), encara que utilitzant els signes
nomes es representa l’absència d’allò que s’està intentant dir (143), sense
arribar a transmetre el que és de veritat (150).
3)
Perquè Derrida afirma la independència dels textos escrits respecte a la
paraula parlada?
Derrida s’inventa la paraula différance. És similar a la
paraula difference que significa diferencia en francès. És pronuncien igual
encara que s’escriuen diferent i tenen també un significat diferent. És a dir, el
llenguatge no representa les diferències gràfiques produïdes en l’escriptura
(68,69). A partir de la paraula dita de forma oral no se sap si és différnace o
différence perquè no es més que una
senyalització gràfica i va més allà de la llengua (75). Es tracta d’una homonímia.
4)
Quins dos conceptes s’uneixen dins del terme différance i què pretén
Derrida amb aquesta fusió?
El terme
différence és una barreja entre diferent i diferir, en el sentit de
temporització que vol dir suspendre una acció (113) i en el sentit d’espaiament
(119). Derida pretén presentar els límits del llenguatge, és a dir, els signes,
amb aquest terme inventat per a referir-se a les coses reals.
5)
Si algú afirma com Derrida que la deconstrucció és la différance què cal
entendre?
La
deconstrucció és la constatació d’un fracàs del llenguatge que al ser oralment
és impossible distingir el significat segons la paraula (pot ser tant A com B),
el contingut no és present en la paraula (187). Però quan és escrit, parteix de
l’absència de la cosa a la que fa referència.
La deconstrucció és una posició des de la qual hom intenta expresar l'inexpresable.
