LAS SIETE COLUMNAS DEL DISEÑO - Gui Bonsiepe

L’autor: Gui Bonsiepe

Gui Bonsiepe va néixer a alemanya l’any 1934. És un dissenyador industrial, teòric i professor de disseny. Va estudiar a Hochschule für Gestaltung (L’escola superior de projecció o l’escola de Ulm), on posteriorment va exercir de professor.

Va treballar en l’àmbit docent ensenyant disseny industrial,en diversos països sud-americans així com a Estats Units on ha treballat en el camp del disseny de la informació. També va treballar al Centre d’Investigació del Disseny Industrial d’Argentina i més tard es va  crear el seu propi estudi anomenat MM/B amb Méndez Mosquera.

Ha introduït en el mon la idea del disseny projectual i de la informació. Les seves idees sobre el disseny des de la perifèria han sigut molt influents en el mon del disseny. Afirma que no existeix una teoria del disseny com tal sinó que existeix un discurs del disseny. No hi ha un cos teòric propi del disseny, sinó que agafa teories d’unes altres disciplines i les adapta al context del disseny.

Vocabulari:

·        Gute Form (25): moviment començat per l’Escola Superior de Disseny de Ulm.  “La forma segueix a la funció”.

·         Interfase (35): Superfície de separació entre dues cèl·lules.

·         Connotaciones (55): acció i efecte de connotar (conllevar).

·         Promisorio (68): que tanca en sí una promesa.                         

·         Afiche (79): Cartell

Preguntes:

1)    L’explicació de quina és la idea del text més ben fonamentada.

El text explica resumidament quina és l’evolució que ha fet el disseny i la nova interpretació que es fa en l’actualitat així com les principals característiques sobre el disseny. El disseny no és només disseny industrial, gràfic, d’interiors, de moda i tèxtil. Actualment es considera que tothom en el seu camp pot arribar a ser dissenyador (36-38, 42). Per exemple, un enginyer pot estar dissenyant una nova varietat de cereals i no estar adonant-se que està dissenyant (44-50). En resum, el disseny pot avarcar molts àmbits.

Per poder projectar, és a dir, dissenyar, s’ha de mirar més enllà (51-53), s’ha d’estar constantment mirant al futur per veure que falta i com es poden solucionar els problemes que hi han. Ja no només s’ha de ser innovador i estètic (54, 58)(element important ja que som humans i amb els ulls captem (62-64)), s’ha de centrar un en la utilitat, en la comoditat) (67-69, 86-88).

2)    L’explicació de quin és el sentit del text en el món actual.

Molts dels dissenyadors que han existit fins a l’actualitat han fet moltíssimes coses centrant-se en l’estètica, en la imatge, en allò que nosaltres veiem  sense pensar en més. Estem farts de veure coses innovadores gràficament que a l’hora es súper incòmode o difícil d’utilitzar. Sembla que actualment ja s’està canviant el pensament i ja tot comença a ser útil, còmode...

Avuí en dia el disseny està molt estés i no te una teoria definida. Ara la gent considera que que tot és disseny però això no es veritat (15, 40). S'han de definir una teoria i no caure en l'error (que és el que intenta l'autor).

3)    Posa tres exemples de dissenys (de l’àmbit de la imatge, objectes funcionals i exemples espacials) per després explicar oralment a classe quina és la interfase que li correspon a cadascun.

·         Imatge: La portada d’una revista. La interfase consisteix en escollir el tipus de lletra, el color, la forma de col·locar las imatges o dibuixo, el tipus de comentaris que hi hauran escrits... Encara que ha de ser cridaner i atractiu, ha d’haver una diferenciació segons si es una revista per a gent gran o per a nens, per a homes o per a dones, de psicologia, de moda, de cotxes, d’animals, etc. 

·         Objecte: Un moneder.  La interfase consisteix en definir per a quin tipus de persona va dirigit l’objecte i a les hores fer-lo d’una manera o una altre. Es pot distingir entre un home que porta una cartera petita i fina per poder-la portar al pantaló, una dona que al portar bolso pot portar un moneder mes gran (antigament les dones estaven a casa i havien de fer la compra. Per això portaven varies targetes i havien de portar moneders grans). També hi ha moneders petits per monedes per si has d’anar a algun lloc en especial sense carregar (anar a comprar el diari i tornar a casa, o anar a l’església...). Pensar per a que serveix, com ajuda a millorar la forma de vida ( portar en un mateix lloc els diners...).1

·         Espai: Una botiga. En la interfase s’ha de pensar quin tipus de botiga vol ser. Segons el tipus s’ha de decorar d’una 11manera o una altra segons el que es vulgui transmetre. Per exemple, un supermercat no estarà dissenyat igual que una botiga de roba o una botiga de flors o una d’animals...