Meditación de la técnica. Ortega y Gasset

L’autor: José Ortega i Gasset

Va néixer a Madrid l’any 1883. Va ser un filòsof i assagista espanyol, exponent principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica, situat al moviment del Noucentisme.

La seva vida es podria dividir en tres etapes.

1)    Etapa objectivista (1902–1914)
2)    Etapa perspectivista (1914–1923)
3)    Etapa racionitalista (1924–1955)


Vocabulari:

·   Funesta (71): Que produeix tristesa o desgracia, o que va acompanyat d’elles.

·   Antonomasia (143): Per denotar que a una persona o cosa li convé el nom apel·latiu amb que se la designa per ser de la seva classe.

·   Holgada (153): Amb recursos suficients per a viure be.

·   Perogrullada (188): Afirmació de veracitat y certesa tan evident que resulta simple o inútil.


Preguntes:


1)    Quina diferència hi ha entre escalfar i fer foc per escalfar-se, menjar i conrear la terra, córrer i construir un vehicle, aixoplugar-se i fer una barraca?

La principal diferencia que hi ha entre escalfar-se i fer foc per escalfar-se és que el simple fet d’escalfar-se és la forma amb la que procurem rebre sobre nosaltres una calor que ja està feta. En canvi, per fer foc ja s’ha de fer un mínim esforç per a poder arribar a la calor.

Alimentar-se vol dir agafar un fruit de l'arbre, una arrel del terra o un animal que es troba i menjar. És el fet de mastegar i tragar. Mentre que conrear la terra, ja és una activitat que està mes preparada (que ha requerit un pensament i un temps previ), que costa més i suposa un llarg recorregut per arribar al mateix lloc que es alimentar-se.

Córrer és l’acció de moure les cames molt ràpidament per a moure’s. Esdevé quan un enemic (una fera o un altre Home) posa en perill la seva vida. Necessita fugir, és a dir, aconseguir en el menor temps la major distància (202-203). Per altra banda, construir un vehicle consisteix en la producció d’un medi que s’utilitzarà per a moure’s. Facilitarà el transport però farà que les necessitats i l’ús canviï.

Aixoplugar-se és el fet de resguardar-se de l’aigua sense cap esforç que esperar a que deixi de ploure. Construir una barraca és el fet de pensar prèviament en alguna cosa que millorarà el nostre futur. És planejar algo per tal de millorar.


2)    Què significa "ensimismar-se" dins la teoria de la tècnica d'Ortega y Gasset? Quina importància té? 

En el text, Ortega i Gasset diu que l’home pot “ensimismar-se”, és a dir, que té la possibilitat de suspendre la seva ocupació directa amb les coses, deslliurar-se del seu voltant, desconnectar, ficar-se en si mateix...


3)    L'ésser humà amb la seva tècnica busca independitzar-se de l'entorn, no ser esclau de la seva circumstància. Indica amb alguns exemples activitats tècniques amb les que hagi aconseguit aquest propòsit

L' ésser humà, com tot els animals, necessita un lloc per refugiar-se. Des de la prehistòria s’han buscat caus, coves, refugis en general. I això ha durat fins a l’actualitat en que tot ha evolucionat i actualment es construeixen refugis artificials com son els habitatges, evitant que no haguem de viure entre la natura com abans.

Una altra activitat tècnica seria el sistema de clavegueram i els conductes que han ajudat a portar un element tant important com és l’aigua. Ja no és necessari preocupar-se per anar a buscar aigua al riu ja que ara amb una aixeta podem dutxar-nos sense límit de quantitat.


4)   Enumera 5 necessitats que tu creguis que té l'ésser humà d'avui. Diries que són totes purament biològiques?

·   La necessitat de vestir-se: difícilment podríem trobar algú que no satisfés la necessitat de vestir-se que la societat ha imposat al llarg dels anys. Aquesta necessitat no seria estrictament biològica en determinats llocs del món.

·    La necessitat higiènica. La necessitat d’estar nets en tot moment i no embrutar-nos és en part biològica i en part no. D’una banda ve imposada per la societat de manera que hem acabat creient que necessitem estar nets per sentir-nos bé. D’altra banda la higiene evita infeccions i malalties.

·  La necessitat de comunicar-se amb la gent. Quedar amb gent, tenir  les xarxes socials... Es genera dependències. No és evidentment una necessitat biològica.


5)    Ortega diu que les persones no només volen estar en el món, sinó que volen "estar bé". Què vol dir amb això?.

Les persones només volen viure si la vida els hi complau benestar. No és suficient viure per tenir vida.  Per exemple, posa en el text que els homes s'adapten fàcilment amb les necessitat bàsiques i són capaços de reduir-les sense que els hi suposi un gran esforç. En canvi amb les coses supèrflues, li costa modificar-les, ja que les coses supèrflues creen el seu benestar, i si aquestes són suprimides prefereixen morir abans que viure sense elles. 


6)    "La tècnica és la producció d'allò superflu". Explica el sentit d'aquesta frase.

Allò superflu, son totes aquelles necessitats que no són necessàries. Però a l’home li costa molt prescindir d’elles, prefereix morir abans de no fer-les. Des del punt de vista del simple existir, l'animal és insuperable i no necessita la tècnica. Però per l’home, existir significa benestar.

La tècnica d'allò superflu és per descomptat, el mitjà per satisfer les necessitats humanes.  Les necessitats biològicament objectives no són, per si, necessitats per a ell. Quan es troba atingut a elles es nega a satisfer-les i prefereix sucumbir-les.


7)    Què vol dir que la finalitat de la tècnica és fer possible el "programa humà"?

El “programa humà” segons Ortega i Gasset és la vida humana, és un projecte o un programa d’existència que condiciona tots els nostres actes (614).

 El món, el cos i “l’anima” no són més que condicionants del nostre programa, a la vegada que els medis per aconseguir-ho (637).

“La missió inicial de la tècnica és aquesta: donar franquia a l’home per poder vacar a ser ell mateix”(715). La tècnica ajuda a l’home a resoldre les seves necesitats de manera mes simple.

El programa és pretècnic i la tècnica apareixerà un cop aquest estigui fixat (línies 741-742). 


8)    Resumeix el programa de ser d'un bodhisatva i el d'un gentleman

El programa d'un bodhisatva és creure que existir en aquest món és no existir realment. L'objectiu primordial no és ser un individu. Un bodhisatva ha d'aspirar a no (o viure amb el mínim), ha de reduir fins i tot l'aliment. És d'aquest principi d'on neixen les tècniques de meditació, que tenen com a resultat produir reformes en el cos i la psique i no en la natura. Només mitjançant la meditació, l'home es podrà salvar d'ell mateix. (820-840, 860)

Un gentelman és el contrari. El seu programa es basa principalment en l'acció, el vol sempre ser algú en la societat. Ha de ser únic i vol poder estar al servei de tothom. En certs moments, es despreocupa de les seves necessitats i es dedica a distreure's, s'inventa jocs i comportaments. Això és degut a que se sent segur que les necessitats bàsiques ja les té satisfetes, i es pot permetre centrar-se en altres coses. Té clar quins són els seus drets respecte els altres ja que té un gran esperit de justícia. És molt legal i just. Solen ser persones amb un gran poder econòmic que poden relaxar-se en lloc d’estar tot el dia treballant.


El mundo como proyecto. OTL AICHER



L’autor: OTL AICHER

Va ser un dissenyador gràfic i tipògraf alemany que va néixer l’any 1922. Va estudiar escultura en una acadèmia de Belles Arts a Munich. Amb un grup d’intel·lectuals va crear la Hochschule für Gestaltung, una important escola, situada a Alemanya, de disseny.





Vocabulari:

·         Inveterado (49): Antic i arraigat.
·   Constructivime (55): Moviment avantguardista d’art que tractava d’organitzar els plànols i l’expressió de volum utilitzant materials industrials.
·         Ingrávidos (94): lleuger, sense cap camp de gravetat.
·         Allende (97): De la part d’allà
·    Neoplasticismo (107): Moviment de l'art abstracte desenvolupat durant la primera meitat del segle XX, especialment en pintura, que es basa en la concepció unitària de la forma i del color en el plànol rectangular.
·      Suprematismo (107): Moviment artístic enfocat en les formes geomètriques fundamentals (exactament en el quadrat i el cercle).
· Trascendentalidad (118): que traspassa els límits de la ciència experimental.
·         Arcaico (144): Molt antic o antiquat.

Preguntes:

1)    Que és la “primera modernitat” segons Otl Aicher? Posa un exemple de disseny.
És aquell període de temps en que es construeix per enginyers del segle XIX (21). Són construccions molt tècniques on el constructor juga amb dades, materials, medis, finalitats i condicions econòmiques concretes (51). És ha dir, controla tota la part tècnica del projecte oblidant-se a propòsit de la part artística i estètica (119).
Un exemple de disseny seria la Torre Eiffel.

2)    Que és la “segona modernitat” segons Otl Aicher? Posa un exemple de la disseny.
La “segona modernitat” és aquella època, les obres de la qual van ser creades per arquitectes (més artístics que els enginyers) (23). És essencial en aquesta època l’estètica dels edificis. Es tracta d’una mena de retrocés en el temps. Es mira enrere i s’agafen idees clàssiques. Es busca la simplificació, la reducció de medis i de composició i combinacions orgàniques (35). És una recerca de la puresa en la forma geomètrica i es redescobreix el quadrat el cercle i el triangle (37). Acaba sent resumidament un esdeveniment estètic.
Un exemple seria el parc de la villa que hi ha a Tívoli d’Adriano que és totalment estètica clàssica.

3)    Que és la “tercera modernitat” segons Otl Aicher? Posa un exemple de disseny.
La “tercera modernitat” intenta ser pràctica. És una mena de barreja entre la primera i la segona modernitat. Si que tracta l’estètica encara que d’una manera més practica i funcional sent també molt tècnica. Però a diferencia de la segona, no es fa cap culte a les figures geomètriques. Els espais són còmodes i habitables ja que estan ben pensats.
Un exemple seria una vivenda feta per Charles Eames. És una construcció d’esquelet d’acer molt industrial.

4)    Quina crítica fa Aicher a la “segona modernitat” ?
Aicher fa una crítica a la “segona modernitat”. Diu que en el moment de fer una construcció, els arquitectes donaven tanta importància a la part estètica de l’edifici que s’oblidaven de tot lo altre que fa que un edifici sigui més útil, còmode i habitable. És a dir, una casa no estava subordinada a cap finalitat concreta (102).

5)    L’autor justifica amb més vehemència la “tercera modernitat”. Com ho justifica?
Parla i posa exemples de la funcionalitat i la recerca de la perfecció i la comoditat d’aquest estil. Comenta dues vegades coses sobre Eames. Parla de les seves cadires. L’estudi del cos humà, de la seva figura i els seus moviments, per desprès poder dissenyar la millor cadira i la més còmoda (194).
6)    Que significa la frase de Walter Gropius: “La arquitectura debia ser fiel a un concepto general de si misma, y no podia degenerar en cerrageria.” (221-222)
Gropius vol dir que l’arquitectura hauria de ser només arquitectura i dedicar-se nomes al disseny i construcció d’edificis i habitatges en lloc d’intentar avarcar tants camps com volen fer molts arquitectes. Molts volen dissenyar més coses de les que pertoquen per la seva professió com es el cas, en aquesta frase, de la serrejaria.

7)    Segons l’autor, cal tenir en compte la bellesa o no?
Segons l’autor la bellesa és important encara que ho és més la funcionalitat i la comoditat que arribarà a tenir cada element de disseny o edifici arquitectònic. Està bé que un habitatge sigui estèticament correcte però necessita prèviament un disseny harmoniós i funcional per tal de facilitar la vida als que visquin en ell.

La buena vida. Iñaki Ábalos

L’autor: IÑAKI ÁBALOS
És un arquitecte espanyol nascut a San Sebastian l’any 1956. Va ser professor d’arquitectura a diverses universitats espanyoles mentre portava el seu propi despatx fundat l'any 1985 amb l'arquitecte Juan Herreros (Ábalos & Herreros). En l’actualitat és professor i dirigeix el departament d'Arquitectura de l'Universitat de Harvard i membre de l'estudi Ábalos + Sentkiewicz (juntament amb Renata Sentkiewicz). Té diversos escrits en el camp de l'arquitectura ( per exemple La buena vida publicat l'any 2001).

Vocabulari:
·         Coetáneo (92): De la mateixa edat
·         Emulación (126): Imitació de les accions que fa un altre
·         Subsumir (136): considerar alguna cosa com a part d’un conjunt més ampli
·         Epojé (149): estat mental de suspensió del judici (ni es nega ni s’afirma).Te a veure amb la filosofia grega.
·   Falansterio (318): En el sistema de Fourier, comunitat de persones autònomes en la producció i el consum. També pot ser l’edifici on viuen aquestes comunitats.
Preguntes:
1)    Quines són les característiques formals de la primera casa i quines de la segona casa?

La primera casa és la de Monsieur Hulot, una vella casa estrafolària situada al centre de Paris (27). És una casa molt informal on es poden sentir fins i tot els ocells piulant, així com altres sorolls ambientals(423). Té una fantàstica il·luminació modernista ja que es tracta d’una casa molt personalitzada (459).

La segona casa es la de la família Arpel, una casa unifamiliar amb un petit jardí, situada a les afores de Paris, en un barri elitista (29). La organització de la casa esta tota planejada així com l’espai la decoració, el barri i la societat. Tot està estudiat (274-178-185). Segons ells, tot te una funcionalitat i gran aprofitament de l’espai (205), tot és pràctic i ben orientat. La cuina està robotitzada i és molt moderna (243). Tot és molt higiènic. És una casa dedicada a l’exposició de la família (231). L’aire és molt higiènic, desinfectat i transparent (232). L’espai no te densitat. Hi ha un gran espai d’exposició on solen fer les activitats més importants de la casa. Per exemple el saló (251). Són cases amb molt de vidre que deixen veure l’interior (no tenen res a ocultar) i sent tot mes lluminós i modern (299). Tenen una font al jardí (266). No hi ha materials naturals, son materials freds (276) i no hi ha records del passat o mobiliari antic, tot és una mirada al futur. Colors blancs  que donen lluminositat a l’espai (291). Tenen vivendes impersonals que nomes busquen la perfecció  planejant-ho tot encara que no ho aconsegueixin (419). Els únics sorolls que se senten el metall de la casa  (428).

2)    Selecciona de tot el text les característiques de la manera de ser i viure de la família positivista i de la família fenomenològica.
La família positivista te una vida molt connectada al progrés científic. Li agrada molt l’ordre, la neteja, la pulcritud... (49,126). Vol integrar-se en la societat (127,128) i té una gran estricta moralitat calvinista (131). Pensen en el futur i en el progrés (132) i intenten pensar lo menys possible en el passat (172). Te el problema de que al voler integrar-se en la societat manca de personalitat i particularitats. Intenta ser com els altres positivistes per a ser acceptats (134). Senten orgull del que tenen i presumeixen d’allò que més els hi agrada (205). Como miren el futur intenten ser moderns i tenen la casa robotitzada. Son molt pulcres i es passen el dia netejant i ordenant (210). El positivisme no nomes està en una casa sinó que està estes per tot el barri, tenint moltes cases iguals (262). Les famílies volen exhibir les seves cases i les seves vides ja que d’aquesta manera es senten integrats en la societat i el barri (314).
La família fenomenològica actua com un paràsit en la societat positivista (145). Viu en el present, cada situació és única i és nova (148). No són tan estrictes i perfeccionistes com els positivistes i viuen amb la intensitat i la innocència d’un nen (151). Viuen en un ambient  informal i de gran intensitat sensorial (207). Les cases son descuidades, no tan higièniques (209). Senten més la necessitat de refugiar-se entre els murs de casa seva mentre que els positivistes volen mostrar la seva casa i les seves vides (246).

3)    Creus que Ábalos es decanta per ser partidari d’alguna d’aquestes dues opcions de casa? Justifica-ho

Ábalos descriu els dos tipus de casa encara que parla més de la vivenda positivista. Però encara que parla mes d’ella, ho fa de forma negativa descrivint coses que a la gent no sol agradar. Per exemple, diu que hi ha un mal ambient (212), l’espai quasi no existeix com a tal (218) o que a la casa hi ha una horrible font en forma de peix (267). Parla de forma més agradable de les vivendes fenomenològiques així que a l’autor li agraden més.