El mundo como proyecto. OTL AICHER

L’autor: OTL AICHER

Va ser un dissenyador gràfic i tipògraf alemany que va néixer l’any 1922. Va estudiar escultura en una acadèmia de Belles Arts a Munich. Amb un grup d’intel·lectuals va crear la Hochschule für Gestaltung, una important escola, situada a Alemanya, de disseny.

Vocabulari:

·         Inveterado (49): Antic i arraigat.

·   Constructivime (55): Moviment avantguardista d’art que tractava d’organitzar els plànols i l’expressió de volum utilitzant materials industrials.

·         Ingrávidos (94): lleuger, sense cap camp de gravetat.

·         Allende (97): De la part d’allà

·    Neoplasticismo (107): Moviment de l'art abstracte desenvolupat durant la primera meitat del segle XX, especialment en pintura, que es basa en la concepció unitària de la forma i del color en el plànol rectangular.

·      Suprematismo (107): Moviment artístic enfocat en les formes geomètriques fundamentals (exactament en el quadrat i el cercle).

· Trascendentalidad (118): que traspassa els límits de la ciència experimental.

·         Arcaico (144): Molt antic o antiquat.

Preguntes:

1)    Que és la “primera modernitat” segons Otl Aicher? Posa un exemple de disseny.

És aquell període de temps en que es construeix per enginyers del segle XIX (21). Són construccions molt tècniques on el constructor juga amb dades, materials, medis, finalitats i condicions econòmiques concretes (51). És ha dir, controla tota la part tècnica del projecte oblidant-se a propòsit de la part artística i estètica (119).

Un exemple de disseny seria la Torre Eiffel.

2)    Que és la “segona modernitat” segons Otl Aicher? Posa un exemple de la disseny.

La “segona modernitat” és aquella època, les obres de la qual van ser creades per arquitectes (més artístics que els enginyers) (23). És essencial en aquesta època l’estètica dels edificis. Es tracta d’una mena de retrocés en el temps. Es mira enrere i s’agafen idees clàssiques. Es busca la simplificació, la reducció de medis i de composició i combinacions orgàniques (35). És una recerca de la puresa en la forma geomètrica i es redescobreix el quadrat el cercle i el triangle (37). Acaba sent resumidament un esdeveniment estètic.

Un exemple seria el parc de la villa que hi ha a Tívoli d’Adriano que és totalment estètica clàssica.

3)    Que és la “tercera modernitat” segons Otl Aicher? Posa un exemple de disseny.

La “tercera modernitat” intenta ser pràctica. És una mena de barreja entre la primera i la segona modernitat. Si que tracta l’estètica encara que d’una manera més practica i funcional sent també molt tècnica. Però a diferencia de la segona, no es fa cap culte a les figures geomètriques. Els espais són còmodes i habitables ja que estan ben pensats.

Un exemple seria una vivenda feta per Charles Eames. És una construcció d’esquelet d’acer molt industrial.

4)    Quina crítica fa Aicher a la “segona modernitat” ?

Aicher fa una crítica a la “segona modernitat”. Diu que en el moment de fer una construcció, els arquitectes donaven tanta importància a la part estètica de l’edifici que s’oblidaven de tot lo altre que fa que un edifici sigui més útil, còmode i habitable. És a dir, una casa no estava subordinada a cap finalitat concreta (102).

5)    L’autor justifica amb més vehemència la “tercera modernitat”. Com ho justifica?

Parla i posa exemples de la funcionalitat i la recerca de la perfecció i la comoditat d’aquest estil. Comenta dues vegades coses sobre Eames. Parla de les seves cadires. L’estudi del cos humà, de la seva figura i els seus moviments, per desprès poder dissenyar la millor cadira i la més còmoda (194).

6)    Que significa la frase de Walter Gropius: “La arquitectura debia ser fiel a un concepto general de si misma, y no podia degenerar en cerrageria.” (221-222)

Gropius vol dir que l’arquitectura hauria de ser només arquitectura i dedicar-se nomes al disseny i construcció d’edificis i habitatges en lloc d’intentar avarcar tants camps com volen fer molts arquitectes. Molts volen dissenyar més coses de les que pertoquen per la seva professió com es el cas, en aquesta frase, de la serrejaria.

7)    Segons l’autor, cal tenir en compte la bellesa o no?

Segons l’autor la bellesa és important encara que ho és més la funcionalitat i la comoditat que arribarà a tenir cada element de disseny o edifici arquitectònic. Està bé que un habitatge sigui estèticament correcte però necessita prèviament un disseny harmoniós i funcional per tal de facilitar la vida als que visquin en ell.