La buena vida. Iñaki Ábalos

L’autor: IÑAKI ÁBALOS

És un arquitecte espanyol nascut a San Sebastian l’any 1956. Va ser professor d’arquitectura a diverses universitats espanyoles mentre portava el seu propi despatx fundat l'any 1985 amb l'arquitecte Juan Herreros (Ábalos & Herreros). En l’actualitat és professor i dirigeix el departament d'Arquitectura de l'Universitat de Harvard i membre de l'estudi Ábalos + Sentkiewicz (juntament amb Renata Sentkiewicz). Té diversos escrits en el camp de l'arquitectura ( per exemple La buena vida publicat l'any 2001).

Vocabulari:

·         Coetáneo (92): De la mateixa edat

·         Emulación (126): Imitació de les accions que fa un altre

·         Subsumir (136): considerar alguna cosa com a part d’un conjunt més ampli

·         Epojé (149): estat mental de suspensió del judici (ni es nega ni s’afirma).Te a veure amb la filosofia grega.

·   Falansterio (318): En el sistema de Fourier, comunitat de persones autònomes en la producció i el consum. També pot ser l’edifici on viuen aquestes comunitats.

Preguntes:

1)    Quines són les característiques formals de la primera casa i quines de la segona casa?

La primera casa és la de Monsieur Hulot, una vella casa estrafolària situada al centre de Paris (27). És una casa molt informal on es poden sentir fins i tot els ocells piulant, així com altres sorolls ambientals(423). Té una fantàstica il·luminació modernista ja que es tracta d’una casa molt personalitzada (459).

La segona casa es la de la família Arpel, una casa unifamiliar amb un petit jardí, situada a les afores de Paris, en un barri elitista (29). La organització de la casa esta tota planejada així com l’espai la decoració, el barri i la societat. Tot està estudiat (274-178-185). Segons ells, tot te una funcionalitat i gran aprofitament de l’espai (205), tot és pràctic i ben orientat. La cuina està robotitzada i és molt moderna (243). Tot és molt higiènic. És una casa dedicada a l’exposició de la família (231). L’aire és molt higiènic, desinfectat i transparent (232). L’espai no te densitat. Hi ha un gran espai d’exposició on solen fer les activitats més importants de la casa. Per exemple el saló (251). Són cases amb molt de vidre que deixen veure l’interior (no tenen res a ocultar) i sent tot mes lluminós i modern (299). Tenen una font al jardí (266). No hi ha materials naturals, son materials freds (276) i no hi ha records del passat o mobiliari antic, tot és una mirada al futur. Colors blancs  que donen lluminositat a l’espai (291). Tenen vivendes impersonals que nomes busquen la perfecció  planejant-ho tot encara que no ho aconsegueixin (419). Els únics sorolls que se senten el metall de la casa  (428).

2)    Selecciona de tot el text les característiques de la manera de ser i viure de la família positivista i de la família fenomenològica.

La família positivista te una vida molt connectada al progrés científic. Li agrada molt l’ordre, la neteja, la pulcritud... (49,126). Vol integrar-se en la societat (127,128) i té una gran estricta moralitat calvinista (131). Pensen en el futur i en el progrés (132) i intenten pensar lo menys possible en el passat (172). Te el problema de que al voler integrar-se en la societat manca de personalitat i particularitats. Intenta ser com els altres positivistes per a ser acceptats (134). Senten orgull del que tenen i presumeixen d’allò que més els hi agrada (205). Como miren el futur intenten ser moderns i tenen la casa robotitzada. Son molt pulcres i es passen el dia netejant i ordenant (210). El positivisme no nomes està en una casa sinó que està estes per tot el barri, tenint moltes cases iguals (262). Les famílies volen exhibir les seves cases i les seves vides ja que d’aquesta manera es senten integrats en la societat i el barri (314).

La família fenomenològica actua com un paràsit en la societat positivista (145). Viu en el present, cada situació és única i és nova (148). No són tan estrictes i perfeccionistes com els positivistes i viuen amb la intensitat i la innocència d’un nen (151). Viuen en un ambient  informal i de gran intensitat sensorial (207). Les cases son descuidades, no tan higièniques (209). Senten més la necessitat de refugiar-se entre els murs de casa seva mentre que els positivistes volen mostrar la seva casa i les seves vides (246).

3)    Creus que Ábalos es decanta per ser partidari d’alguna d’aquestes dues opcions de casa? Justifica-ho

Ábalos descriu els dos tipus de casa encara que parla més de la vivenda positivista. Però encara que parla mes d’ella, ho fa de forma negativa descrivint coses que a la gent no sol agradar. Per exemple, diu que hi ha un mal ambient (212), l’espai quasi no existeix com a tal (218) o que a la casa hi ha una horrible font en forma de peix (267). Parla de forma més agradable de les vivendes fenomenològiques així que a l’autor li agraden més.