El crepúsculo de los ídolos - Nietzsche

L’autor: Nietzsche

Friederich Wilhelm Nietzsche va ser un gran pensador que va néixer el 15 d’octubre de 1844 a Röcken, Prússia i va morir el 25 d’agost de 1900 a Wymar, Alemanya. Va ser un filòsof considerat com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Va fer una critica de la cultura, de la religió i de la filosofia occidental mitjançant la deconstrucció dels conceptes que integren, basant-se en l’anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida.

Va meditar sobre les conseqüències del triomf del secularisme de la Il·lustració, reflexió que expressa d’una manera concisa en la seva observació: “Deu ha mort”.  La seva influencia va ser notòria en el filòsofs existencialistes, fenomenològics, postestructuralistes i postmoderns: especialment en autors francesos.

És considerat un dels tres mestres de la sospita juntament amb Karl Marx i Segmund Freud.

Vocabulari:

·  Idealista (10): immaterialisme (afirma la primícia de les idees, la seva existència independent).

·         Idiosincrasia (25): Trets i caràcter propis i distintius d’un individu o d’una col·lectivitat.

·         Eleáticos (49): Ensenyança grega de filosofia presocràtica que va triomfar al segle V i IV aC.

·         Feneciente (129): Morir, expirar.

·    Pudibundez (166): Pudor o vergonya molt exagerats, especialment vers temes relacionats amb sexe.

Preguntes:

1)    Quins són els motius que dóna Nietzsche per criticar els filòsofs?

En tot el text dona motius de crítica de la filosofía. El motiu primer és la falta de sentit històric ja que rebutgen tot el que tingui un passat, una evolució, una mort, un canvi ... (25, 31). Critica la seva forma de pensar i els anomena assassins de la vida (28-30).

El segon motiu és el rebuig dels sentits. Es creu en el ser (un ser que no es pot demostrar). Es busca el motiu pel qual no es pot demostrar que hi existeixi un ser i s’acaba concluint que els sentits són els causants d’aquesta incertesa. Aquests, ens enganyen provocant que el mon real no es pugui veure (32). A les hores, l’individu ha d’apartar tot allò provinent dels sentits. I com el cos humà es el portador d’aquests sentits (portador d’errors), l’esser ha d’apartar-se del cos. Però Nietzsche opina el contrari. Ell creu que els sentits no son dolents, però encara no sabem utilitzar-los de la millor manera.

El tercer motiu és la confusió que tenen del final amb el principi (68). Valoren massa els conceptes i arriben al final de la reflexió venerant aquets conceptes fins a fer-los suprems i intocables (74) com si fossin eterns. Segons Nietzsche, aquests valors no tenen unes bones estructures argumentades (EL primer d’aquests valors seria Deu).

2)    En aquest text, Nietzsche està criticant a tots els filòsofs o només als d’alguna ideologia concreta?

Nietzsche critica sobretot els conceptes que donen els filòsofs.  Aquests, mostren contrarietat als testimonis dels sentits (35) i als que tenen un pensament contrari a la vida i a la creença d’un món objectiu, vertader, immutable i racional (46). En general, critica la filosofia racionalista (86).

Però també parla d'uns filòsofs en concret com per exemple Eràclit. Una cita molt típica seva diu que una  persona mai pot banyar-se en un mateix riu ja que l'aigua està constantment canviant, tot serà diferent, el temps ja no serà igual... I a la vegada, Nietzsche opina que la vida és com un riu. Mai algú és igual que ahir o fins hi tot que fa unes hores. Existeix el temps, que fa que tot canvii, que res sigui exactament igual, que tot sigui múltiple i divers. Però encara que Eràclit i Nietsche pensen de manera similar, aquest últim discrepa amb les conclusions a les que arriba aquest últim filòsof.

3)    Quina història és la “de un error”?

És la filosofia que va des de Plató fins a Nietzsche. Aquest últim la considera falsa ja que no té fonaments. Gira entorn a uns conceptes estàtics (concepte-momia), conceptes inventats en contradicció amb el que els sentits volen mostrar. Creuen que el vertader món és aquell contrari al que perceben amb els sentits (119).

4)    Com el “mon vertader” acaba convertint-se en una faula?

L'individu és desconfiat per naturalesa. Això fa que ho vulgui rebutjar tot, fent-se preguntes sobre la seva forma de ser i el perquè de tot. Així doncs, intenta crear mentalment una altra vida perfecta, alliberant-se dels problemes i les imperfeccions (124). S’acaba afirmant que el món vertader és diferent que l’aparent. L'aparent és aquell de somni, fora del seu abast, un mon perfecte i immutable. Mentre que el vertader és el que es pot percebre mitjançant els sentits, és una còpia imperfecta de l'aparent (127).

5)    Què és el nihilisme? El considera positiu Nietzsche? Perquè?

El nihilisme es un estat de la societat o de l’individu en que no es dóna fe a cap valor. És una actitud vital i filosòfica que rebutja tot valor a l’existència. Son les doctrines que propugnen a l’absència de conviccions vertaderes.  N’hi ha de dos tipus. El primer es l’actiu, que consisteix en la crítica o la destrucció dels valors buits (és un nihilisme positiu ja que és una afirmació de la vida a la terra). El segon es el nihilisme passiu, que afecta a aquells que creuen en uns valors buits i els que ja no creuen en uns antics valors no creient en cap valor desprès (no saben afirmar la vida).

6)    Es diu que Nietzsche davant de la filosofia racionalista, la idealista i la utilitarista, en proposa una altre que s’anomena “vitalisme”? Ho veus en el text? On? Seguint aquest text podries definir com serà un pensament “vitalista”?

Es pot veure durant el text, que Nietzsche s’oposa a la filosofia basada nomes en la raó, en la creació de conceptes idealistes considerats perdurables i immutables en el temps. Així doncs, proposa una alternativa a aquesta filosofia.

El pensament vitalista intenta fer de la vida l’únic valor d’allò absolut. Creu que la unitat, la identitat, la racionalitat i el ser, són els que ens porten a l’error (prejudicis creats pels humans mitjançant la raó que ens han impedit veure la realitat). Aquesta nova proposta es basa en els sentits, que ens mostren la veritat. Així doncs, el mon aparent és l’únic que existeix (51).