Karl Marx

L’autor: Karl Marx

Va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari que va nàixer el 5 de maig de l’any 1818 a Trèveries, Alemanya, i va morir el 14 de març de 1883 a Londres, Regne Unit.

Comença la seva activitat filosòfica escrivint una critica a la tesis de Feuerbach sobre l’alienació religiosa i funda la revista Els annals Francoalemanys a París l’any 1843. Un any després, influenciat per les idees fel filòsof Hegel s’ajunta amb els Joves hegelians, de l’Esquerra Hegeliana i allà coneix a Frederich Engels.

L’any 1848 escriu el Manifest Comunista, un escrit revolucionari. A partir d’això comença el seu estudi sociològic. Escriu una obra dividida en tres volums: El capital on analitza el capitalisme i les seves dinàmiques (aquesta obra esta incompleta). Més tard, el 1864 funda a Londre l’Associació Internacional de Treballadors.

Marx és conegut principalment pel seu escrit anomenat Manifest Comunista, que parla sobre la lluita de classes i la seva historia.

Vocabulari:

·                  Alienat (74): Que ha pres partit en un conflicte o dissidència.

·                  Corpotativisme (99): doctina que parla sobre l'organització de la societat en corporacions que agrupen a patrons, tècnics i obrers per professionals i no per classes socials.

·                  Hostil (145): contrari, enemic.

·                  Fretura (195): Mancança o escassetat del necessari.

·                  Inherent (273): Que existeix en alguna cosa com a atribut permanent.

Preguntes:

1)    Com es produeix el coneixement que els humans tenim de la realitat segons Marx? Quina conseqüència té això pel nostre concepte de realitat?

El coneixement que els humans tenim de la realitat, segons Marx, ve determinat per la mateixa realitat (31-34), és ella qui dona la informació. És a dir, és el resultat que hi ha entre la producció material i la producció social que tenim nosaltres mateixos (34), les característiques de la producció material que ens envolten determinen les nostres relacions socials, condicionant tota la nostra vida (fa esment d’una superestructura jurídica i política que s’eleva sobre la base real de la societat, que és l’economia). Així doncs, la moralitat no és la que determina la realitat, ans el contrari la realitat social és la que determina la nostra moralitat (37), i per això nosaltres tenim coneixement de la realitat.

La conseqüència que té això pel nostre concepte de realitat, fa que mentre que la nostra realitat es va creant progressivament,  la producció material es va renovant constantment i al ser la base de la nostra comprensió de la realitat, fa que l’home tingui moltes contradiccions entre les coses que feia en el passat i les que fa en l’actualitat , acabant en conflicte o revolució (38).

2)   Com es formen els valors morals segons Marx? Quina conseqüència té això per les nostres relacions socials?

Els valors morals es formen a partir de la revolució social. Aquesta revolució ve produïda pel fet de que la producció material sigui la base de la realitat, provocant problemes per la propietat privada (41-43) que acaben en revolució social.

Hi ha uns canvis en la base de la societat, que és l’economia, que provoquen alteracions en tota la superestructura. És a dir, els altres pilars de la societat es mouen descompensant l’equilibri fins a provocar dos tipus de trastorns (44). El primer és el trastorn material de les condicions econòmiques de producció i el segon és el trastorn de les formes ideològiques (47). Cada persona posseeix una ideologia i com que n’hi ha de vàries, cadascú escollirà una postura diferent  per tal de resoldre, a la seva manera, el problema o conflicte, creant així els valors de cadascú.

Com que cada individu pensa diferent, cadascú té els seus valors morals (valors es creen a partir de la revolució), hi discordança que provoca un cert malestar, una mena de tensió entre la gent o incomoditat (51).

3)    Perquè la humanitat sempre pot resoldre els problemes que es proposa?

La humanitat sempre pot resoldre els problemes que es proposa ja que nomes es proposa coses que ja de bon començament sap que tenen solució. Marx fa referència a que existeixen unes condicions materials per a respondre a als problemes (57). Mai es proposarà alguna cosa, on no hi hagi des del principi una certa esperança a trobar solució.

4)    Que significa “objectificació” en el pensament de Marx? En l’original alemany, el terme és “Verrgegenständlichung”.

Marx esmena que l’objectificació del treball apareix quan un obrer perd l’objecte que ha treballat, que ha creat (124). És a dir, quan un treballador està creant un objecte amb esforç, al no ser el propietari del comerç, aquest objecte deixa de ser seu per pertànyer al cap de l’empresa (128).  La sensació que provoca aquest fet, és de superioritat de l’objecte sobre el creador. Si allò que s’està creant no es pot posseir, l’artesà s’acaba convertint en objecte (d’aquí be la paraula objectificació).

5)    Que significa “estranyament” en el pensament de Marx? En l’original alemany, el terme és “Entfremdung”.

L’estranyament és l’alienació, la separació de les qualitats que anteriorment tenia l’home i deixa de veure-les com a pròpies (les sent com a estranyes) (134). L’home deixa de tenir motivació per crear els objectes i els fa per un motiu aliè (190). Com que Marx interpreta el treball com allò propi de l’home, queden separades les dues coses, l’home està alienat. L’estranyament provoca que l’objecte i la seva fabricació que abans era popi del mateix treballador, ara sigui estrany.

6)   Perquè per Marx arrabassar a les persones el producte del seu treball és tant com arrabassar-los la seva essència humana?

Marx considera el treball i l’economia com una part fonamental de l’essència humana. A les hores, en el moment en que se li treu a algú l’objecte que és fruit del seu treball i el seu esforç, se li està arrabassant la seva essència, la seva anima, l’individu es queda sense naturalesa humana.  

Segons Marx, el tipus de treball és el que diferencia l’home de l’animal (255). Si traiem el fruit del seu treball, és com convertir l’home en animal, és a dir, és treure-li l’essència a l’individu. Encara que els animals també treballen, per exemple, les abelles construeixen els seus nius, la principal diferència és que els animals només produeixen el que necessiten mentre que els humans produeixen universalment per a tota la naturalesa, a qualsevol mida (264)...

7)    Explica la següent afirmació: “La desvaloració del món dels homes augmenta en proporció directa a la valorització del món de les coses”. (117-118)

En aquesta afirmació es diu que a mida que cada vegada es valoren més i més els objectes i la seva producció, es valora menys al creador. És a dir, com que a l’obrer o artesà se li treu el seu treball, deixa de ser el propietari (es promou l’alienació)  i està més infravalorat (a mida que aumenta el valor i el volum del treball). No es veurà la relació entre el producte i el creador, serà independent (121). Com més treball i més producció fa l’home, menys persona és (136, 141).

8)    Quines són les conseqüències segons Marx de l’estranyament de les persones respecte el producte del seu treball?

L’estranyament de les persones respecte el producte del seu treball provoca una insatisfacció respecte al fruit del seu esforç, treballa per obligació, de forma involuntària. Durant aquesta producció, té lloc la pèrdua de si mateix, la pèrdua de l’essència humana (198, 203,212).