Jean Piaget

L’autor: Jean Piaget

Va ser un psicòleg experimental, biòleg i filòsof que va néixer a Suissa el 9 d’agost de 1896. És famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, pels seus estudis sobre la infància i per la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil. També va elaborar una teoria sobre la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica sustentada en l'acció.

Vocabulari:

-     Fenomenologia: Teoria filosòfica que es centra en l’estudi dels fenòmens y que estudia el món en tant que manifestació.

-     Polisinapticos (73): relatiu a les cèl·lules nervioses que acaben amb múltiples sinapsis.

-   Aferencias (75): Son les neurones encarregades de la recepció de sensacions per a transmetre-les al cervell.

-     Coercitivo (124): que refrena o reprimeix.

-   Mónada: Cada una de les substancies indivisibles de diferent naturalesa, dotades de voluntat,que componen l’univers segons el filòsof Leibniz.

-         Antinomias: contradicció entre dos principis racionals.

-  Silogismo (170): Argument que consta de tres proposicions, l’ultima de les quals s’anomena conclusió i es dedueix necessariament de les altres dos denominades premisses.

-    Cognoscitivas: que es capaç de conèixer o comprendre.

-     Fortiori (85): Locució llatina que significa amb més motiu.

-     Aferencias (75): Transmissió aferent.

-    Estructuralismo (89): Teoria i metode cientific que considera un conjunt de dades com una estructura o sistema de interrelacions.

-    Gestalt (151): Moviment de la psicologia que va sorgir al començament del segle XX a Alemanya, per teòrics com Kurt Lewin, Max, Wertheimer entre d’altres. Aquesta escola sosté que la ment s'encarrega de configurar, mitjançant diversos principis, tots aquells elements que passen a formar part d'ella, gràcies a l'acció de la percepció o al patrimoni de la memòria.

Preguntes:

1)    Quines objeccions té Piaget a les estructures concebudes pels psicòlegs de la Gestalt?

Piaget critica la teoria de la forma (Gestalt). Diu que nomes està centrada en la direcció naturalista deguda a la formació de físic que havia rebut Kohler i al paper que havia exercit en ell, els models de camp (63).

La Gestalt representa un tipus d’estructures amb un ideal que busca la puresa. Piaget diu que aquestes estructures són fàcils de construir-les en l’àmbit filosòfic on la invenció és lliure, però són molt difícils de trobar en la realitat comparable (82).

Segons la Gestalt, el subjecte no té part en les estructures (aquestes es regulen prèviament per lleis d’un equilibri físic autonòmic. Per altre banda, Piaget opina que el subjecte sensoriomotor o intel·ligent és actiu i construeix ell mateix pel seu compte les estructures mitjançant uns procediments d’abstraccions reflectides (178).

2)    Piaget diu que una estructura no és quelcom estàtic, que vol dir amb això? Doncs si no és estàtica, com és?

Les estructures són uns sistemes de transformacions que es creen les unes amb les altres i a les hores no tenen un inici absolut, o una posició independent en la història i la psicologia (202). Es van formant a mida que es van transformant. Així doncs, com es regulen a si mateixes, conseqüentment es construeixen (207).

3)    Piaget afirma que només hi ha tres models de comprensió de les estructures, “performació”, “creació contingent” i construcció”. Explica cadascun d’ells.

La preformació te a veure amb l’innatisme de les estructures de les que parla la Gestalt. Piaget defensa que les estructures es produeixen com essències eternes (185).

Les creacions contingents, la noció de les quals diu que és contradictòria amb la idea d’estructura (en la natura de les estructures logicomètriques) (197) perquè diu que l’estructura és estàtica i independent de l’individu.

Finalment, el model de la construcció compren les estructures que son tretes del mon físic (186). Diu que les estructures són un sistema de transformació en constant construcció.

4)    Al capítol 12, Piaget explica la gènesis de la intel·ligència: fes un esquema identificant les fases principals d’aquest gènesis.

Piaget diu que tota estructura es el resultat d’una gènesi i que aquesta gènesi constitueix el pas d’una estructura més simple a una de més complexa. Factors funcionals i elements estructurals comuns.

v Intel·ligència sensoriomotriu (260): coordinació general de les accions, lleis comunes a totes les coordinacions sensoriomotrius (237).

o    Constitució d’estructures equilibrades.

v Intel·ligència intuïtiva: Primeres abstraccions reflexives i semiològica. Relació d’identitat i aplicació ordenada (264).

v Naixement d’operacions concretes (288): Comprensió en l’ordre i la reversibilitat (290), construcció d’estructures lògiques (302), abstraccions reflexives que fan que es reorganitzin les classificacions (306).

v Període d’operacions formals: El pensament formal es un procés de reconstrucció de les agrupacions concretes d’un pla superior. En l’adolescència apareix la reflexió.

5)    Com és possible que una estructura doni sempre resultats necessaris si una estructura està sempre en autoconstrucció contestant a pertorbacions anteriors?

Les estructures estan constantment evolucionant, estan sempre en una constant autoconstrucció, encara que es regeixen per unes determinades lleis que es basen en el principi de l’acomodació i l’assimilació per tal de trobar sempre l’equilibri; i és l’assimilació el factor de permanència i de continuïtat.